DIARIO DE SEVILLA. Manel Guerrero.10-2-2000
“La mirada eterna de Messiaen”
“Fue sin embargo en la Primera sonata de Boulez y en cuatro (uno de ellos de propina) de las Veinte miradas sobre el niño Jesús de Messiaen donde Pilar López-Carrasco se convirtió para el afortunado público en la heroína de la noche. Su interpretación de Boulez transmitió magníficamente toda la sorda rabia, la víscera, la dolorida ternura que residen en la partitura. El sólo hecho de tocarlo de memoria, como el resto del concierto, bastaría para producir una admiración genuina (…)
No tienen ni idea los remisos a escuchar música contemporánea de cuánta belleza se perdieron anoche. La ejecución de López-Carrasco fue técnicamente apabullante (no en vano es alumna de Jean-Pierre Dupuy) y en lo expresivo arrasó por su verdad y su carga emocional. Su virtuosismo estuvo totalmente al servicio de la profundidad, del bárbaro sortilegio del ritmo, de la paz interior, de esa vivencia de la eternidad del tiempo que sólo el compositor francés ha plasmado en música. Una pianista que dará que hablar.”
REVISTA MUSICAL CATALANA. Francesc Taverna-Bech, desembre 1997.
“Acostant-se a la contemporaneïtat”
És ben cert que ha d’assenyalar-se molt especialment el recital que va oferir la pianista manresana Pilar López-Carrasco. La força,la tensió i la pulcritud amb la qual va interpretar la Suite op.25 d’Arnold Schönberg,obra veritablement difícil i complexa, va posar de manifest ja des del primer moment la seva extraordinària musicalitat. Veritablement, Pilar López-Carrasco va captar l’atenció del públic durant tota la seva actuació amb una expressió vehement i amb un pianisme de primer ordre en què colors,matisos, formulacions rítmiques, i inflexions líriques s’ajustaven puntualment a la intencionalitat i al contingut de la partitura.Podem dir que el seu Shönberg és definitiu, com també ho és la seva lectura de la música de Messiaen.”
EL DIARIO VASCO. María José Cano. 1-7-2000
“Un comienzo con carácter”
“La enérgica Toccata de Martinu nos presentó a una pianista de pulida técnica, gran profesionalidad y carácter único. La obra, con pasajes muy percusivos, fue abordada con seguridad y limpieza. (…). El Preludio nº 7 de Martin dio pie a la primera sonata de Boulez, de endiablada partitura y soberbia ejecución por parte de Pilar L-C. Las tres piezas de las Veinte miradas de Niño Jesús, volvieron a mostrar un altísimo nivel de dificultades y una admirable ejecución.”
IDEAL de Granada. Andrés Molinari. 21-1-2000
“Quinto concierto del Ciclo Viñes en el Auditorio Manuel de Falla”
“(…) Una buena pianista como Pilar, que une a su memorización de tan variadas partituras la identificación estética con sus autores. Ella es delicada y cimbreante sobre el teclado, dotada de una digitación saltarina, y exquisita con los timbres.
Gracias a su mesura y entusiasmo pudimos calibrar los contrastes volumétricos de Ohana, la amabilidad descriptiva de Barber, la ternura infantil de Khachaturian, el casticismo de Rodrigo, la nostalgia andaluza de Turina, la vanguardia de Boulez y la sencillez mística de Messiaen.”
REGIÓ 7. Oriol Pérez.2-1-94
“Interpretacions metafísiques”
“Pilar López-Carrasco va omplir de públic l’auditori de La Plana de la Fundació Caixa Manresa (…).Va disposar-ho tot per deixar encisats tots els seus incondicionals amb unes interpretacions musicals d’un nivell poc usual al nostre país.(…)
L’opus 20 de Bartók va servir per al lluïment propi del virtuosisme tècnic(…).
La sonata en si menor de Liszt es va presentar com la traca final de la festa. Fent gala de l’esmentat virtuosisme, Pilar L-C va utilitzar un ampli reguitzell d’elements interpretatius per a la construcció d’un edifiimusical sòlid, de gran expressivitat (…)
Són aquest seguit de característiques, en clau metafísica, les que diferencien una intèrpret de piano d’una Pianista (així, en majúscules). I, evidentment Pilar López-Carrasco és una Pianista.”
REVISTA MUSICAL CATALANA. Francesc Taverna-Bech.Gener 1999.
“Suggestiu vitalisme de dos joves músics”
“(…) el concert de la pianista Pilar López-Carrasco i el clarinestista Josep R.Sancho va resultar memorable. En definitiva, diríem que vam escoltar dos intèrprets amb ganes veritables de fer música. Ës així que per l’art de la pianista i el clarinetista, la música va respirar comunicabilitat, alegria vital per realitzar un treball virtuosístic de primer ordre i voluntat d’entrar en l’esperit de les obres.(…) destaquem la sorpresa ben positiva d’escoltar en modèlica versió de Pilar López-Carrasco l’estrena dels Nou apunts per a piano de Joaquim Homs (…)”
REGIÓ 7. Oriol Pérez.21-7-2001
“Amb elegància i solvéncia”
“A més: m’atreviria a dir que, en l’actualitat, difícilment podem trobar a Catalunya ( a excepció de Jean-Pierre Dupuy i Liliana Maffiote) una pianista tan compromesa com ella amb la música del segle XX. El primer element que destaca és la seva elegància, sòbria d’altra banda,que confirma la solvéncia interpretativa d’un repertori dificultós i complex. I el segon, la facilitat amb què presenta l’obra,ordenada, pulcra, i perfectament dissenyada.”
REGIÓ 7. Oriol Pérez. 21-12-1989
“Realitat palpable”
“(… ) va mostrar una musicalitat pura, juntament amb la majestuositat de l’essència musical, on es troba la gran virtut de Pilar López-Carrasco.(…)
En la interpretació de la Balada núm. 4 op.52 de Chopin la interpretació va potenciar al màxim la direcció expressiva, rítimica…juntament amb un ample marge policromàtic(…)…
Va finalitzar el concert el quadern núm. 2 de la Suite Iberia d’Albéniz. Aquí s’assolí una dicció perfecta, fins i tot on l’estructura polifònica es convertia en feina de filigrana, augmentant la dificultat en els tempi, que van ser força accelerats.”